17th feb2012

Bar Bidasoa

by Pere Cullera

Quan el pare d’en Raúl va arribar a Barcelona, allà pels anys 60, va conèixer la filla dels que regentaven el Bar Bidasoa del carrer d’en Serra, que habien recreat una copia de la seva Navarra natal en un carreró del Gòtic.

El recent gendre es va dedicar al negoci de la familia política fins que es va jubilar fa un parell d’anys.

Ara és en Raúl, tercera generació, qui, amb els “amigotes“, s’encarrega de preparar el millor pintxo de txistorra de Barcelona (com sempre li agrada recordar a l’Alf). I poques coses han canviat des d’aquell bar on menjaven els acabats de baixar del sevillano a l’Estació de França. Si poden continuar menjant “sopas de ajo” que revifen a qualsevol després d’un viatge en el trens de la migració dels 60. O uns calamarcets “en su tinta” comprats de matinada a la Boqueria, o les mandonguilles,o la botifarra esparracada amb bolets… i tot acompanyat de Rioja’s, txakolis i sidra.

Això si, avui, l’ambient, amb Rock Radical Basco de fons, és una mica més elèctric, velóz i “cosmopolita”, tot i mantenir la clientela assidua del barri.

23rd gen2012

Ca La Sandra “Antigua Granja”, La MIna

by Pere Cullera

Si el bar de la Sandra ens té el cor robat no és només pel complertíssim menú diari ple d’amor. És per la simpatia i carinyu sempre rialler de la Sandra. És tot un plaer menjar-se unes patates all i oli, uns callos, uns peus de porc, una tapa d’orella a la gallerga i fins i tot “Rabo de Toro” alguns divendres, entre paraules sempre carinyoses que fan d’aquest ritual d’oda al porc una autèntica experiència religiosa.

Però no només de marrano viu el convers. L’especialitat de la casa són els “pescaditos fritos”: calamar, boqueron, “japuta en adobo”… amb un lleuger rebossat a l’andalusa.

En resum, tot un santuari digne de peregrinatge al barri de La Mina i perdre alguns prejudicis.


Mostra puestus PereCullEra en un mapa més gran

Stop SOPA